Per Sant Jordi, una poesia i una rosa per vosaltres!

LES QUATRE BANDERES

Tenia quatre banderes,

tres les vaig perdre en combat;

la bandera que fa quatre

l'he desada en un calaix.

No la'n trauré fins que bufi

ben fort el vent de llevant

i s'endugui aquest mal aire

que ens toca de respirar.


Tenia quatre banderes,

tres les vaig perdre en combat.


Tenia un jardí amb tres arbres,

un mal vent me'ls ha esfullat.

Amb el jardí ple de fulls

no fa de bon caminar.

El mal vent encara bufa;

jo no em canso d'esperar:

per cada fulla caiguda

als arbres hi neix un tany.

Tenia un jardí amb arbres,

un mal vent me'ls ha esfullat.


De dos amors que tenia,

l'un en terra, l'altre en mar,

el de terra l'empresonen,

l'altre viu exiliat.

Jo ni ploro pel de terra

ni em lamento pel de mar.

Plor i laments de què serveixen?

Gent que lluiti és el que cal.

De dos amors que tenia,

l'un en terra, l'altre en mar.


Tinc una llengua tan viva

com les més vives que hi ha.

Si quan parlo s'esparveren,

jo que sí, em poso a cantar.

Canto i canto i cantaria

si pogués més fort i clar.

Quan les cançons fossin pedres,

vinga fones i al combat!

Tinc una llengua tan viva

com les més vives que hi ha.


Amors, arbres i banderes

són mots de bon recordar.

Qui n'aprèn la cantarella

mai més no l'oblidarà.

Si de cas no l'heu apresa

no us canseu de preguntar,

que si els mots són com la pluja

la terra som tos plegats.

Amors, arbres i banderes

són mots de bon recordar.

Miquel Martí i Pol

Quin concertàs!

Dissabte vam anar al concert de Vilanova (com ja és costum de varis anys) a veure Betagarri i Strombers.
Vam arribar de la taverna al moment ideal, just abans que comencés Betagarri però amb el suficient temps per trobar un bon lloc.
I de sobte comença a sonar d’estrepitós so de Betagarri, so que porto tants records i sensacions. Feia temps que alguns de nosaltres no havíem anat a cap concert d’aquestes característiques, i realment, va ser genial. I després de força estona de gaudir de bona música va acabar el concert, però no la festa ni el ritme.
Després va tocar Strombers (després de molta estona d’esperar!) i amb sons ven variats ens van fer moure el cos!
A part de la bona música, també varem gaudir de la bona companyia! De gent que ens havien acompanyat al sopar (a la mateixa taula!) i d’altra gent que feia temps que no vèiem.
Resumint, una gran nit, amb beure (que no puja? Bé, algú potser si que li va pujar!!), amb bona companyia, amb bon ambient i amb bona música!


Aprofito, ja que actualitzo, per a cridar a la gent a muntar quelcom pel pont que arriba, o al menys, perquè comenteu a veure si podeu/voleu fer alguna coseta!

resignat

Hola.
Soc el bloc de la colla del ganxet. Fa dies que no rebo cap visita i més temps encara que no m'actualitzen, ni amb un article ni amb fotos noves.
Estic en fase crítica, ningú em fa cas, estic aquí perquè algú em va crear i perquè la gent em vagi visitant i parlant amb mi.
No puc continuar així, em dóna la sensació que m'esteu enganyant amb un altre i no puc fer res per evitar-ho. Sou vosaltres els que em doneu vida, sense la colla no existeixo.
Soc la reencarnació d'un antic bloc que per mal funcionament es va deixar d'utilitzar per un altre (jo) amb més probabilitats d'activitats, però vec que la meva versió no és prou per a vosaltres.
Tinc dos possibilitats:
- fer una vaga i no funcionar com ho hauria de fer.
- demanar al meu superior que m'actualitzi a una versió més avançada.
la segona és més improbable ja que no tinc poder de decisió.
el meu futur està a les vostres mans, vosaltres podeu canviar el meu destí.

fins a la meva pròxima revelació

firmat: el bloc de la colla del ganxet

Resultat eleccions al Congrés de l'Estat Espanyol

Perquè a molts ens agrada comentar-ho, deixo aquí la porta oberta per canalitzar els comentaris i unir-los al nostre bloc. Espero que la gent (vosaltres!) col·laboreu i que aquest bloc torni a bategar.

Total votants: 35.514.671
Abstenció: 8.360.597 (24,68%)
Vots nuls: 162.416 (0,64%)
Vots en blanc: 284.868 (1,12%)

PSOE: 43,64% à 169 escons (+5)
PP: 40,11% à 153 (+5)
CIU: 3,05% à 11 (+1)
EAJ-PNV: 1,20% à 6 (-1)
ESQUERRA: 1,17% à 3 (-5)
IU: 3,80% à 2 (-3)
BNG: 0,82% à 2
CC-PNC: 0,65% à 2 (-1)
UPyD: 1,20% à 1 (+1)
NA-BAI: 0,24% à 1 (+1)

Projecte de Cap de setmana a Perpinyà...

Alguer, país català de Sardenya

Foto amb el Pasqualino i la seva dona, a la seva bugaderia.

Divendres 8 de febrer vam agafar l'avió direcció a l'Alguer, per passar el cap de setmana, un grup de 9 amics (havíem de ser més però hi van haver baixes).

De tots el que vam anar a l'Alguer, tres persones no avien pujat mai en avió i aquella era la seva 1a vegada...D'aquí van sortir algunes anèdotes que va costar molt que sortissin a la llum.Un cop a l'Alguer la nostra 1a missió va ser trobar dos vehicles per anar a l'hotel, l'únic lloc de l'Alguer a on poder-nos comunicar era un repte.Ja era bastant tard i encara havíem de sopar, així que un cop instal·lats a l'hotel ens vam dirigir a un bar a menjar uns entrepans, un dels quals era de carn de cavall, ben bona que era per cert.Després del sopar la nostra 3a parada va ser una pastisseria a on feien un concert i a on poder-te hidratar et costave un ull de la cara, un ou, un... el que sigui, però la butxaca ho notava, jejeje..Quan va començar a ser l'horeta, tres ganxets/es s'en van anar a fe nones, els altres van continuar fent soroll......

... i continuant bevent cervesera fresqueta al ritme de la música en directe. El grup cantava cançons amb italià i amb castellà i com que ens va veure que les castellanes les seguíem i tal, es va pensar que érem de l'Estat Espanyol, però ràpid li vam aclarir que d'aquest lloc no en teníem res!! I a l'acabar el concert vam estar parlant amb el cantant que tenia un castellà casi tant professional com el nostre! Sense adonar-nos-en se'ns van fer les tantes i vam decidir tirar cap a l'hotel, però la gresca no es va acabar! Tots reunits a la 212 (única habitació amb terrassa on fumar). La cosa allí ja començava a desmarxar molt quan vam decidir anar a dormir per poder estar al 75% l'endemà (el 100% ja no era possible)...

L’endemà al matí (dissabte, 9 de febrer), a la 218 estàvem dormint plàcidament, amb la intenció de despertar-nos 10 minuts abans de l’hora que havíem quedat al menjador per esmorzar... els de la 212, que van anar a dormir bastant tardet amb els de la 118, es van aixecar abans que nosaltres, i van tenir la brillant idea de despertar a la resta dels seus companys que dormien en altres habitacions. Vam anar a esmorzar (que per cert, particularment vaig trobar una mica cutre aquell esmorzar), vam haver d’esperar al Clivi i al Folguera pq no es saben dutxar de pressa, i vam marxar de l’hotel.

Durant el matí vam estar visitant tot el que és el casc antic, la muralla, l'església de sant Miquel, que des de fora semblava una casa normal (a on vam poder disfrutar de la companyia d'un bon guia, jejeje) i a on dos individus van fer la gracieta del confessionari i no es van adonar que el mossén sortia d'una sala XD Després vam veure la de sant Francesc i finalment la catedral. Al davant de la catedral, vam trobar la bugaderia del Pasqual, que ens havien recomanat que el visitessim, i així ho vam fer. Ens va demanar que a la tarda tornessim a passar.

Llavors vam arribar a un mirador i vam anar resseguint la muralla, tot fent el ruc ;), fins a trobar el Pub Jamaica, on vam dinar.Durant la tarda no vam fer gran cosa, ens en vam anar a fer un caferet a la vora de la muralla, i tot fent jocs s'ens va passar el temps bastant ràpid i amb ell la rua de carnaval.Quan ja començava a pondrés del sol vàrem fer un reportatge fotogràfic a un sol que veiem cada dia però des d'un altre angle.

Després de la posta de sol, vam anar a veure el Pasqualino, que estava reunit i ens va dir que passessim al cap d'una estona. Vam donar un tomet pels carrers del casc antic i per les botigues. I després vam tornar-hi, tots encuriosits de que era el que volia de nosaltres, perquè tanta insitència que hi tornessim. Ens va fer passar a la rebotiga, i ens va començar a treure llibres i explicar-nos com va començar el català a l'Alguer fins com està en aquests moments.

Va ser el moment més emotiu del viatge i el que ens va fer mirar l'Alguer amb altres ulls. Crec que tots portarem aquella converça gravada al cor.

Quan sortirem de parlar amb Pasqual, el cor ens bategava d'una manera estrepitant, i vam decidir passar per l'hotel (no recordo pas perquè) i acte seguit vam marxar a sopar, no sense passar per l'arc que va rebre els catalans dècades abans i tirar-nos-hi una foto.

Mentre esperavem la taula, alguns van anar a la bolera, altres simplement van esperar-se consumint els seus pulmons.

El cambrer del restaurant (molt maco, per cert) ens va atendre amb un alguerès força entenedor. Vam demanar dos pizzes per nou persones, si, dos. Però no eren pizzes normals... cada una feia un metre de llarg i contenia tres combinacions diferents d’ingredients! I com no podia faltar a un sopar de la Colla del Ganxet, el joc del paperet sota el plat! El sopar va estar acompanyat de música en directe, tan mateix, aquelles cançons no ens acabaven d’animar i vam decidir anar tots a la bolera (lloc on alguns van perdre molts punts).

(entre tots podríem anar escrivint la crònica del viatge... q algú agafi el relleu si us plau!!)

CARNAVAL-CALÇOTADA II

Estimats ganxetes i ganxets, com tots molt bé sabeu dissabte dia 2 de febrer de l'any 2008 vam celebrar el segon carnaval-calçotada de la colla.

El tema de disfresses d'aquest any van ser les Tribus urbanes, la veritat és que tots anavam molt guapos, hi va haver varietat i també algú que no va disfrassar-se...espero que l'any vinent hi anem tots!! ( Estic segura que la persona que no es va disfressar no llegirà aquest article..grrr).

Fem la llista de le disfresses?? Entre nosaltres es trobava el Bernat que per un dia es va convertir en punk, l'Anna ens anava molt guapa disfressada de rapera a l'estil Núria, el Roger tot hippie i amb la perruca li quedava perfecte, la Clara de Kumba i amb la guitarreta ens va fer cantar unes cançons que vam intentar afinar i seguir-ne el ritme amb l'ajuda d'alguns instruments molt peculiars, el Ramon va ser una tribu urbana inexistent que son els cutres, bé, ell va considerar que si que ho era, en fi..., la Mireia ens va anar de Killa o "quija" amb una música que deu ni do..., el David es va convertir en skater per un dia, l'Ari de pija amb un jerseret de color de rosa, tota mona i evitant tacar-se, io vaig intentar vestir-me de gòtica i la Noemí, deu ni do amb la Noemí!! Esa gitana... i mira, que va guanyar el concurs i no li va caldre pagar el dinar!! I laPilar?? De que anava la Pilar?? I la Marta?? De que anava la Marta??Aix...

Noemí, Guanyadora edició 2008:



Bernat, Plata:





Ari, Bronze:

Doncs fins aquí l'article, cadascú va intentar anar el millor possible al seu estil!!

-pOoK- (+fotos de Lo Bernat)