dimarts, 12 de febrer de 2008

Alguer, país català de Sardenya

Foto amb el Pasqualino i la seva dona, a la seva bugaderia.








Divendres 8 de febrer vam agafar l'avió direcció a l'Alguer, per passar el cap de setmana, un grup de 9 amics (havíem de ser més però hi van haver baixes).
De tots el que vam anar a l'Alguer, tres persones no avien pujat mai en avió i aquella era la seva 1a vegada...D'aquí van sortir algunes anèdotes que va costar molt que sortissin a la llum.Un cop a l'Alguer la nostra 1a missió va ser trobar dos vehicles per anar a l'hotel, l'únic lloc de l'Alguer a on poder-nos comunicar era un repte.Ja era bastant tard i encara havíem de sopar, així que un cop instal·lats a l'hotel ens vam dirigir a un bar a menjar uns entrepans, un dels quals era de carn de cavall, ben bona que era per cert.Després del sopar la nostra 3a parada va ser una pastisseria a on feien un concert i a on poder-te hidratar et costave un ull de la cara, un ou, un... el que sigui, però la butxaca ho notava, jejeje..Quan va començar a ser l'horeta, tres ganxets/es s'en van anar a fe nones, els altres van continuar fent soroll......

... i continuant bevent cervesera fresqueta al ritme de la música en directe. El grup cantava cançons amb italià i amb castellà i com que ens va veure que les castellanes les seguíem i tal, es va pensar que érem de l'Estat Espanyol, però ràpid li vam aclarir que d'aquest lloc no en teníem res!! I a l'acabar el concert vam estar parlant amb el cantant que tenia un castellà casi tant professional com el nostre! Sense adonar-nos-en se'ns van fer les tantes i vam decidir tirar cap a l'hotel, però la gresca no es va acabar! Tots reunits a la 212 (única habitació amb terrassa on fumar). La cosa allí ja començava a desmarxar molt quan vam decidir anar a dormir per poder estar al 75% l'endemà (el 100% ja no era possible)...

L’endemà al matí (dissabte, 9 de febrer), a la 218 estàvem dormint plàcidament, amb la intenció de despertar-nos 10 minuts abans de l’hora que havíem quedat al menjador per esmorzar... els de la 212, que van anar a dormir bastant tardet amb els de la 118, es van aixecar abans que nosaltres, i van tenir la brillant idea de despertar a la resta dels seus companys que dormien en altres habitacions. Vam anar a esmorzar (que per cert, particularment vaig trobar una mica cutre aquell esmorzar), vam haver d’esperar al Clivi i al Folguera pq no es saben dutxar de pressa, i vam marxar de l’hotel.

Durant el matí vam estar visitant tot el que és el casc antic, la muralla, l'església de sant Miquel, que des de fora semblava una casa normal (a on vam poder disfrutar de la companyia d'un bon guia, jejeje) i a on dos individus van fer la gracieta del confessionari i no es van adonar que el mossén sortia d'una sala XD Després vam veure la de sant Francesc i finalment la catedral. Al davant de la catedral, vam trobar la bugaderia del Pasqual, que ens havien recomanat que el visitessim, i així ho vam fer. Ens va demanar que a la tarda tornessim a passar.

Llavors vam arribar a un mirador i vam anar resseguint la muralla, tot fent el ruc ;), fins a trobar el Pub Jamaica, on vam dinar.Durant la tarda no vam fer gran cosa, ens en vam anar a fer un caferet a la vora de la muralla, i tot fent jocs s'ens va passar el temps bastant ràpid i amb ell la rua de carnaval.Quan ja començava a pondrés del sol vàrem fer un reportatge fotogràfic a un sol que veiem cada dia però des d'un altre angle.

Després de la posta de sol, vam anar a veure el Pasqualino, que estava reunit i ens va dir que passessim al cap d'una estona. Vam donar un tomet pels carrers del casc antic i per les botigues. I després vam tornar-hi, tots encuriosits de que era el que volia de nosaltres, perquè tanta insitència que hi tornessim. Ens va fer passar a la rebotiga, i ens va començar a treure llibres i explicar-nos com va començar el català a l'Alguer fins com està en aquests moments.
Va ser el moment més emotiu del viatge i el que ens va fer mirar l'Alguer amb altres ulls. Crec que tots portarem aquella converça gravada al cor.
Quan sortirem de parlar amb Pasqual, el cor ens bategava d'una manera estrepitant, i vam decidir passar per l'hotel (no recordo pas perquè) i acte seguit vam marxar a sopar, no sense passar per l'arc que va rebre els catalans dècades abans i tirar-nos-hi una foto.
Mentre esperavem la taula, alguns van anar a la bolera, altres simplement van esperar-se consumint els seus pulmons.

El cambrer del restaurant (molt maco, per cert) ens va atendre amb un alguerès força entenedor. Vam demanar dos pizzes per nou persones, si, dos. Però no eren pizzes normals... cada una feia un metre de llarg i contenia tres combinacions diferents d’ingredients! I com no podia faltar a un sopar de la Colla del Ganxet, el joc del paperet sota el plat! El sopar va estar acompanyat de música en directe, tan mateix, aquelles cançons no ens acabaven d’animar i vam decidir anar tots a la bolera (lloc on alguns van perdre molts punts).


(entre tots podríem anar escrivint la crònica del viatge... q algú agafi el relleu si us plau!!)

43 comentaris:

Anònim ha dit...

que fort, vam anar 9 persones a l'Alguer i hi han 10 vots... xDDDDDD

Anònim ha dit...

Per cert, a les noves votacions, si hi ha algu que li es impossible venir un dels dos dies que ho digui, si pot venir igualment ni que no li vagi tant bé no conta..

Bernat ha dit...

ei penya!

Si us pregunteu si estic editant el vídeo la resposta és que si, però per avançar necessitaria la fotografia de grup amb els punys alçats, amb l'estelada, que vam repetir mil cops...
Ja sabeu quina és eh?

Doncs envieu-la siusplau al meu correu, que sino no puc avançar més.

Gràcies

Anònim ha dit...

eiss!! la foto dels punys la te el folguera, demana-li pel msn...o si vols aquest vespre si es conecta li demano io i te l'envio...

folguereta ha dit...

Val a dir que el noi que cantava al concert li va fer l'ullet un parell de voltes a la nostra Anna, i que desprès del concert va venir rapidament a saludar-nos quan va percatar-se que encara restava l'Anna per allà...


Uns tant i els altres tant poc...

Anònim ha dit...

Iai si xiguet! mira que està mal repartit el món!!

Anònim ha dit...

Una de les lliçons que tret McNamara de la guerra del Vietnam és que la gent no veu el que hi ha, si no el que vol veure.
O aplico al comentari del Folguera i de la Núria.

folguereta ha dit...

jo crec que la lliçó d'en McNamara te l'hauries d'aplicar a tu mateixa... aquell noi pobret no es podia ni pujar la cremallera de la jaqueta quan estava al teu costat, dels nervis que tenia...

i el tema de la dutxa no va ser culpa meua, el clivi es va recrear placidament a la dutxa com ell mateix va explicar al baixar...

Bernat ha dit...

Ei Macus!

Les votacions estan molt bé, però el dia 29 no podré venir, la setmana vinent si. Què me'n dieu?

Petons

Anònim ha dit...

Osti...

quedem de fer-lo dissabte enlloc de divendres??

es que divendres no va massa bé...
a la núria també li va millor en dissabte, aixi que si esteu d'acord el posem el dissabte dia 23??

Clara

Bernat ha dit...

ei!!!

Dons moltes gràcies, si es el dissabte de puta mare, perquè el divendres tinc assaig, així que vindria el dissabte pel matí...Anirem a la taverna així podriem posar el video alla jejejje!

Salut!

Anònim ha dit...

sols vau estar una nit a l'Alguer?

Clara ha dit...

dissabte, sopar??

esque aquí ningú diu res...

per cert..algú pot continuar l'escrit??xD

Anònim ha dit...

dissabte sopar, no? a on? a quina hora?

Clara ha dit...

el sopar que?

dissabte a casa meua??

que fem per menjar?

va digueuuuuu!!

Bernat ha dit...

Ei!

El sopar a casa teva, jo vull una pizza 4 formatges i cervesa, de prostre uns quants Arbequins Indepes.

Us mola la meva proposta? jejejej

Anònim ha dit...

D'acord amb la pizza! Podem agafar pizzes (al més més pur estic italià) i coques (a l'estil català).
I per beure?´cervesa? vinet?

Després de sopar hi ha algo previst?

Anònim ha dit...

despres de sopar singstar i video i fotos no?? i despres garrigo??

A mi em sembla bé la proposta, però m'haurieu de dir lo de les pizzes per encarregar-les.

Anònim ha dit...

pizza:
- 4 formaggi
- 4 estagioni
- margarida
- capricciosa
- coca de ceba
- coca d'escalibada
- tenim ve de cap d'any encara no?
- cervesa s'en pot agafar

Anònim ha dit...

perfect!

Anònim ha dit...

Ve algú a aquest sopar o no?

les coques i les pizzes si no s'encomanen no n'hi hauran...

Anònim ha dit...

coques i pizzes per set, tenim temps per encomanar-les?

Bernat ha dit...

Ei bones!!!

Com ja us vaig comentar a algun de vosaltres els meus pares marxen aquest divendres a l'alguer, podriem escriure aquí al blog dedicatories per el molt estimat Pasqualino. Així que mans a l'obra!!!

Clara ha dit...

Jo.. faré un plagi d'un trosset de l'article que he escrit per la borrassa...es que m'agrada molt :)
no es gaire dedicatoria però crec que està bé.

Per mi, aquesta estada a l’Alguer ha estat colpidora i m'ha fet adonar que malgrat les dificultats històriques i l’oblit, un poble pot seguir viu, sense perdre ni la llengua ni la memòria: L’ALGUER HO HA ACONSEGUIT.
Moltes Gràcies Pasqualino, per explicar-me una part d'història del català que no acabava de conèixer.

david ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
david ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
david ha dit...

Agraeixo moltíssim la bona estona que em va fer passar i els nous coneixements que gràcies a vostè he adquirit sobre la història de l'Alguer. Moltíssimes gràcies Pasqualino.

DAVID XIFRÉ

Anònim ha dit...

Sense gent com el Pasqual i la Natàlia la supervivència d’una cultura no aconseguiria superar les dificultats que apareixen en el dia a dia de la nostra història. És admirable el seu valuós treball de recopilació de llibres i de vivències, d’història i d’històries. Gràcies per l’atenció rebuda i, sobretot, per atansar-nos a la part més viva del català a l’altra riba del mar.

Bernat ha dit...

Bé, com podeu veure el dissabte 1 de Març és el guanyador per fer la calçotada. Doncs bé, dit i fet, aquest dissabte a la meva caseta dels Omellons Calçotada popular. Confirmacions i propostes aquí al bloc!

Anònim ha dit...

amb jo hi podeu comptar! m'encarrego de fer la salsa! picant i no picant!

el david també vindrà!!

els calçots si voleu ja s'encarrega el david com de costum.

Tenim rama? com està tot això?

es podria preparar alguna activitat, no?

Anònim ha dit...

Hola, jo no vindré a la calçotada. Dissabte a la tarda anirem a Barcelona amb ma tiet i ma mare..Per això votava el dia 8 jo!!En fi, que vagi bé.

Anònim ha dit...

I ara, la dedicatòria pel Pasqual i la Natalie:

Quan vaig arribar a l'Alguer, no m'imaginava que algú em fes emocionar i disfrutar tant en una estona i que després de conèixer la història de la ciutat em permetés endinsar-me a ella d'una manera molt diferent a la d'abans d'escoltar-lo. Gràcies per transmetren's els seus coneixements i sentiments.

Bernat ha dit...

Ei!!!

Confirmeu el tema calçots, vull dir si el David en pot aconseguir que sino s'en ocupa un col·lega meu. El tema rames està sol·lucionat, vull dir que hi ha encenalls de parra, tronquets, troncs...

Pel que fa a activitats em sembla genial, perquè els pixapins amics meus s'integrin una mica o que vossaltres us integreu a ells hehehehe.

Divendres a la nit teniu pensat alguna cosa?

Miquel-Àngel Soriano-Montagut i Jené ha dit...

Bones des de Lleida.
Us he agregat al bloc com a bons i bones Ponentines.
Ens viem aviat i continueu amb el bloc!

Anònim ha dit...

D'acord! qui prepara l'activitat que farem? Bernat, et podries currar una gimcana de descoberta pels Ometllons, no?
-AnnA-

Anònim ha dit...

jo no vindré a la calçotada. Segur que us ho passareu molt bé.
Fins aviat!

Anònim ha dit...

Havia de ser un moment molt emotiu, veure que a l'altre costat de mediterrani hi havia una gent, un poble, que esperava als catalans amb tanta ilusió com els catalans tenien de retrobar-se amb gent que era com ells; gent que els volia tal com érem, un mateix poble. Les paraules d'en Pascual, junt amb el repertori fotogràfic, et podies transportar a aquell temps per un instant.

Dues terres, un mateix poble, la mateixa lluita.

Dóna bo saber que encara hi ha gent que, dia rere dia lluita per a mantenir la seva/nostra cultura en una terra a on la seva mancança faria que finalment desaparegués.

Gràcies per tot el que ens vas fer sentir.

Anònim ha dit...

De moment som uns deu a la calçotada. Algú més s'anima?

Bernat ha dit...

Familia! Heu estat premiats a millor bloc!

Felicitats, ja podeu passar pel meu bloc a recollir el premi

Peres i Pomes ha dit...

SLes festes d'ALMACELLES (culs i mamelles) s'acosten!

concretament son el dia 29,1,2 de març, i peres i pomes com que sap que sempre pot comptar en valtros per quedar-nos a dormir a casa vostra aquesta vegada serà alrevès peres i pomes invita tothom que vulgui a passar les festes a Almacelles i oferint un cobijo per dormir. Concretament a la famosa casa Cala Trini. ja esplicarem més detalls sobre aquesta casa.

Així que tothom que vulgui venir que envii un correu a peresipomes@gmail.com o directament truqui al telèfon 647989270.
Informació de les activitats,

div: sopar a calatrini + concert de tremendos
diss: sopar a calatrini + concert de La salseta del poble sec.


així que ja direu quelcom!!

PORTEU GANES DE FESTA SAC DE DORMI I ... GANES DE FESTA

Clara ha dit...

eei passeuvos pel meu bloc que hi ha una coseta per vosatres!

Anònim ha dit...

eei kes aixo?

ke es tan poc moviment???????

Anònim ha dit...

Ja és hora de que algú fassi un nou article! per que això d'acabar l'article de l'alguer cada cop ho vec més xungo...