Alguer, país català de Sardenya

Foto amb el Pasqualino i la seva dona, a la seva bugaderia.

Divendres 8 de febrer vam agafar l'avió direcció a l'Alguer, per passar el cap de setmana, un grup de 9 amics (havíem de ser més però hi van haver baixes).

De tots el que vam anar a l'Alguer, tres persones no avien pujat mai en avió i aquella era la seva 1a vegada...D'aquí van sortir algunes anèdotes que va costar molt que sortissin a la llum.Un cop a l'Alguer la nostra 1a missió va ser trobar dos vehicles per anar a l'hotel, l'únic lloc de l'Alguer a on poder-nos comunicar era un repte.Ja era bastant tard i encara havíem de sopar, així que un cop instal·lats a l'hotel ens vam dirigir a un bar a menjar uns entrepans, un dels quals era de carn de cavall, ben bona que era per cert.Després del sopar la nostra 3a parada va ser una pastisseria a on feien un concert i a on poder-te hidratar et costave un ull de la cara, un ou, un... el que sigui, però la butxaca ho notava, jejeje..Quan va començar a ser l'horeta, tres ganxets/es s'en van anar a fe nones, els altres van continuar fent soroll......

... i continuant bevent cervesera fresqueta al ritme de la música en directe. El grup cantava cançons amb italià i amb castellà i com que ens va veure que les castellanes les seguíem i tal, es va pensar que érem de l'Estat Espanyol, però ràpid li vam aclarir que d'aquest lloc no en teníem res!! I a l'acabar el concert vam estar parlant amb el cantant que tenia un castellà casi tant professional com el nostre! Sense adonar-nos-en se'ns van fer les tantes i vam decidir tirar cap a l'hotel, però la gresca no es va acabar! Tots reunits a la 212 (única habitació amb terrassa on fumar). La cosa allí ja començava a desmarxar molt quan vam decidir anar a dormir per poder estar al 75% l'endemà (el 100% ja no era possible)...

L’endemà al matí (dissabte, 9 de febrer), a la 218 estàvem dormint plàcidament, amb la intenció de despertar-nos 10 minuts abans de l’hora que havíem quedat al menjador per esmorzar... els de la 212, que van anar a dormir bastant tardet amb els de la 118, es van aixecar abans que nosaltres, i van tenir la brillant idea de despertar a la resta dels seus companys que dormien en altres habitacions. Vam anar a esmorzar (que per cert, particularment vaig trobar una mica cutre aquell esmorzar), vam haver d’esperar al Clivi i al Folguera pq no es saben dutxar de pressa, i vam marxar de l’hotel.

Durant el matí vam estar visitant tot el que és el casc antic, la muralla, l'església de sant Miquel, que des de fora semblava una casa normal (a on vam poder disfrutar de la companyia d'un bon guia, jejeje) i a on dos individus van fer la gracieta del confessionari i no es van adonar que el mossén sortia d'una sala XD Després vam veure la de sant Francesc i finalment la catedral. Al davant de la catedral, vam trobar la bugaderia del Pasqual, que ens havien recomanat que el visitessim, i així ho vam fer. Ens va demanar que a la tarda tornessim a passar.

Llavors vam arribar a un mirador i vam anar resseguint la muralla, tot fent el ruc ;), fins a trobar el Pub Jamaica, on vam dinar.Durant la tarda no vam fer gran cosa, ens en vam anar a fer un caferet a la vora de la muralla, i tot fent jocs s'ens va passar el temps bastant ràpid i amb ell la rua de carnaval.Quan ja començava a pondrés del sol vàrem fer un reportatge fotogràfic a un sol que veiem cada dia però des d'un altre angle.

Després de la posta de sol, vam anar a veure el Pasqualino, que estava reunit i ens va dir que passessim al cap d'una estona. Vam donar un tomet pels carrers del casc antic i per les botigues. I després vam tornar-hi, tots encuriosits de que era el que volia de nosaltres, perquè tanta insitència que hi tornessim. Ens va fer passar a la rebotiga, i ens va començar a treure llibres i explicar-nos com va començar el català a l'Alguer fins com està en aquests moments.

Va ser el moment més emotiu del viatge i el que ens va fer mirar l'Alguer amb altres ulls. Crec que tots portarem aquella converça gravada al cor.

Quan sortirem de parlar amb Pasqual, el cor ens bategava d'una manera estrepitant, i vam decidir passar per l'hotel (no recordo pas perquè) i acte seguit vam marxar a sopar, no sense passar per l'arc que va rebre els catalans dècades abans i tirar-nos-hi una foto.

Mentre esperavem la taula, alguns van anar a la bolera, altres simplement van esperar-se consumint els seus pulmons.

El cambrer del restaurant (molt maco, per cert) ens va atendre amb un alguerès força entenedor. Vam demanar dos pizzes per nou persones, si, dos. Però no eren pizzes normals... cada una feia un metre de llarg i contenia tres combinacions diferents d’ingredients! I com no podia faltar a un sopar de la Colla del Ganxet, el joc del paperet sota el plat! El sopar va estar acompanyat de música en directe, tan mateix, aquelles cançons no ens acabaven d’animar i vam decidir anar tots a la bolera (lloc on alguns van perdre molts punts).

(entre tots podríem anar escrivint la crònica del viatge... q algú agafi el relleu si us plau!!)