dijous, 11 de juny del 2009

Crec que sobren paraules en un moment així. Però, a la vegada, em veig amb la responsabilitat de fer una última actualització.

Bé, l'enquesta ja està tancada i el resultat ha mostrat, clarament, que existeix un sentiment generalitzat de tristesa en vers el blog. Aquesta és la meva lectura. Crec que els sis vots negatius que hi ha hagut (que no crec pas que representin sis persones) són vots a favor del canvi, vots que manifesten la decepció amb l'estat actual del nostre blog i que prefereixen evitar veure'l així.

He estat donant voltes a l'assumpte, i m'he acabat imaginant assentada a una taula amb tots i totes els/les de la colla (es a dir, per a qui aquest blog va dirigit) i m'ha suposat una situació molt incòmoda aquella en que sols quatre aportaven algun comentari de viva veu quan els hi agradava l'olor que flotava, mentre que els/les altres continuaven mirant fora la finestra. I de tant en tant un cambrer rapat venia per convidar-nos a una altra taula. Una situació molt estranya, no?

Sabeu de que me n'he adonat? Que hi ha hagut persones que s'han esforçat al llarg del temps per a que la taula estigués sempre parada i que les olors agradessin a tothom. Algunes d'aquestes persones són les que avui es senten cansades de tants intents. Potser no decepcionades, perquè en general cada intent ha tingut el seu fruit dolç, però el cansament es fa cada cop més present. I sempre hi ha un riu que et porta cap a altres direccions, si et deixes.

No volia pas acabar fent un 'discurset', però bé, ja ens coneixem, hi han coses que si que no canvien.

Anna Maria

PS: sols em queda preguntar, que fem amb el blog?

6 comentaris:

Roger ha dit...

A mi m'és igual el que passi amb el bloc, si es tanca doncs mira, ha estat bé mentre ha durat, i si es manté obert continuaré entrant i deixant comentaris, i de tant en tant escriure algun article. Està clar que un dia o altre això havia de passar, l'important és que ens adonem que està passant i que, en part, és llei de vida, però això no ha d'influir de tal manera que no ens veguem.

Jo espero que arribi el cap de setmana per poder quedar amb vosaltres i planejar coses, i així espero que continui sent, siguem 4, 5, 6, 10 o deu mil persones les que ho planegem; però que com mínim aquestes persones que quedem ens ho passem bé.

Fins aviat!!

Núria ha dit...

Jo sincera i obertament us dic que he sigut una de les votacions del si. Vaig fer-ho perquè em costa pensar que el bloc s'està a punt de tancar i em fa por pensar el que pot passar després d'això. Potser no volia "veure" que la cosa no tira com abans...i em resultava una mica difícil entendre la postura del no. Ara, per fi, potser entenc que si una cosa no funciona és millor ser-ne conscient i intentar ficar-hi remei.
Malgrat el que pugui passar amb el bloc, penso igual que el Roger i vull seguir comptant amb vosaltres i vull que seguiu comptant amb mi per tot el que calgui, vull planejar coses amb vosaltres encara que ens pugui costar una mica més...espero que l'estiu ens hi ajudi.
A tot això afegir-hi que espero que ens retrobem tots ben aviat. Sempre és un plaer compartir moments plegats.

Clara ha dit...

Jo vaig votar "prefereixo no contestar" i us explicaré perquè.

Jo la veritat es que no acabo a trobar el sentit en tot això, de bloc si, bloc no.

El bloc mai ha anat tant bé com pensavem. Hi han persones que no han publicat mai res, d'altres que han publicat un article o 2 al llarg de la vida del bloc. I els altres 4 que s'han matat a mantenir-lo obert.

La situació és com al començament, sinó repasseu tots els articles, d'aquest i de l'anterior (bloc.cat), i porteu-me la contraria si m'equivoco.

Jo no crec en l'extrem de tancar el bloc, va nàixer perquè quan estiguéssim separats ens unís una mica més, no? Doncs jo crec que ho ha aconseguit molts cops. I que inclòs ho podria tornar aconseguir.

Bernat ha dit...

El deixem obert, q no molesta, no?

Bernat

Anònim ha dit...

Vaig aprendre molt

SkinheadS Arbeca ha dit...

Jo no vull veure't tancat. Va servir com a punt de debat entre el nostre col.lectoiu i el vostre. S'ha de tornar a treballar per donar vida a aquest (el nostre) bloc. Una salutació! SHA Oi! 14/88.