Benvolguts/des ganxets i ganxetes,
Fa temps, molt temps, que no us escric però ara potser és el millor moment.
Potser no compartiu res del que us diré però almenys m'agradaria que llegint aquestes paraules us adoneu de l'importants que sou per mi. Us adoneu de la meva felicitat quan tots junts fem que els moments més amargs de la vida es converteixin en els més dolços, quan tots junts ens divertim de la millor manera que sabem, quant tots junts treiem temps d'on sigui per poder veure'ns, quan tots junts som capaços d'organitzar caps de setmanes fantàstics a Vallclara, quan tots junts riem per qualsevol tonteria, quan tots junts ens disfrassem per passar el carnaval entre familia, quan tots junts anem a fer calçotades on sigui i en definitava quan tots, estem junts.
Ja fa uns dies que no trobo aquests moments per més que els busqui, m'adono que quan podríem fer un sopar no hi som o que quan ens podríem veure tots tenim altres coses per fer. Entenc perfectament que tots no vulguem fer el mateix uns dies o un dia en concret però també sento que no em vull perdre moments al vostre costat i crec que si tots féssim un petitíssim esforç podríem retrobar-nos més sovint. Tot això us ho dic perquè noto que estem dispersos i que poc a poc ens anem allunyant, que no tenim les mateixes ganes que teníem perquè arribi el cap de setmana i veure'ns i m'agradaria que això canviés ara mateix.
I ara, aprofitant aquest escrit tan sentimental, potser ja és hora de que us agraeixi tots aquells moments difícils que gràcies a vosaltres van ser més lleugers i vau aconseguir que em resultés més fàcil tornar a somriure.
Núria
Fa temps, molt temps, que no us escric però ara potser és el millor moment.
Potser no compartiu res del que us diré però almenys m'agradaria que llegint aquestes paraules us adoneu de l'importants que sou per mi. Us adoneu de la meva felicitat quan tots junts fem que els moments més amargs de la vida es converteixin en els més dolços, quan tots junts ens divertim de la millor manera que sabem, quant tots junts treiem temps d'on sigui per poder veure'ns, quan tots junts som capaços d'organitzar caps de setmanes fantàstics a Vallclara, quan tots junts riem per qualsevol tonteria, quan tots junts ens disfrassem per passar el carnaval entre familia, quan tots junts anem a fer calçotades on sigui i en definitava quan tots, estem junts.
Ja fa uns dies que no trobo aquests moments per més que els busqui, m'adono que quan podríem fer un sopar no hi som o que quan ens podríem veure tots tenim altres coses per fer. Entenc perfectament que tots no vulguem fer el mateix uns dies o un dia en concret però també sento que no em vull perdre moments al vostre costat i crec que si tots féssim un petitíssim esforç podríem retrobar-nos més sovint. Tot això us ho dic perquè noto que estem dispersos i que poc a poc ens anem allunyant, que no tenim les mateixes ganes que teníem perquè arribi el cap de setmana i veure'ns i m'agradaria que això canviés ara mateix.
I ara, aprofitant aquest escrit tan sentimental, potser ja és hora de que us agraeixi tots aquells moments difícils que gràcies a vosaltres van ser més lleugers i vau aconseguir que em resultés més fàcil tornar a somriure.
Núria
Entrades
7 comentaris:
Moments melancòlics... ja sé que costa que poguem quedar tots junts, i cada cop crec que costarà més, estem dispersats, estudiant cadascú a llocs diferents, el cap de setmana hi ha coses a fer i que la majoria de cops no es poden ajornar, ara és quan es nota més, s'està arribant a final de curs i hi ha feina a fer i acabar.
Però d'aquí poc vindrà l'estiu, aquella estació que tot ho canvia, treballarem si, però tindrem més temps i motius per reunir-nos, fer sopars i sortir a les nits de festa major i concerts.
Aquest pont ha coincidit que alguns estan fora o tenen feina, casualitat, però això no vol dir que estiguem a un camí sense retorn on cada cop hi ha més distància entre nosaltres. Ha estat amb vosaltres amb quí he passat els millors moments i he disfrutat més de les coses que hem fet junts i això és una cosa que no es vol perdre i crec que cap de la colla ho voldria, és possible que en un futur ens separem, això passa a tothom, cadascú agafarà el camí que millor li convingui, però fins que això no passi ens mantindrem units i farem el que hem fet sempre, potser amb menys freqüència però es farà.
osti nanos, quanta melancolia! tot això és perquè avui no puc venir al sopar?? (sé que no...)
bé, doncs dissabte podem anar a Dijous Paella tots plegats, nooo?
(sento no compartir paraules de melancolia, però ara mateix no em sento així... deuen ser les hormones de l'adolescència! xD o la primavera... xD)
les coses canvien.
aquesta foto només té 3 anys, i hi ha tres persones que no ens relacionem gens ja.
doncs d'aqui 3 anys, veurem en una foto d'ara, que hi haurà gent que els hi haurem perdut la pista.
i es veia venir, que acabarem com totes les colles, reunides per cap d'any, per la mona i per la castanyada i la resta de l'any cadascu a la seua. O potser ni aixo.
i pels aniversaris, nooo??? xD
prepareu les càmares doncs, que aquest divendres tornarem a fer foto a l'estat de la colla!
bé, de totes maneres, jo crec que encara que hi hagin tres persones de les quals n'haguem perdut la pista, no vol dir que sigui un procés de desintegració!!! si no de 'modernització' de la colla, fet que potser n'afirma la seva adaptació als diferents moments, èpoques i anys.
els canvis no són dolents, l'adaptació de la colla tampoc, però crec que aneu mooolt lluny en afirmar la progressiva descomposició de la colla... no hi ha motius per pensar-ho (a menys que no m'arribi tota la info a bcn)
mireu que be que esta la colla, quedem per fer un sopar, l hora de la convocatoria ja es tard pq tothom pugui ser puntual, i fins les 11 passades no hi som tots. Aixi qualsevol te ganes de fer sopars, si ets l ultim rai, pero el k ha arribat puntual es menja els mocs. Tothom te feina, pero quan hi ha un compromis sa d intentar complir. I si no es pot, es diu i ja esta. No hagues passat res si divendres enlloc de ser 11 aguessim sigut 6. No us ho prengueu com una bronca pq no ho es.
tens raó Clara, i saps que entenc perfectament que vol dir la paraula compromís. Però vam tenir problemes imprevistos que s'havien de solucionar al mateix moment, crec que no podíem preveure no trobar la clau de recanvi, els fogons, no haver rebut cap trucada, etc, etc... (que consti que jo parlo per jo i que el que dic no té pq ser compartit)
però també crec que s'hauria de valorar fets com el de dormir quatre hores aquella nit, l'intentar desconectar del cau durant el sopar, el haver deixat coses per fer l'endemà a les 7 del matí per tal de no fer tan tard al sopar...
amb això el que vui dir és que, tot i reconeixent la gran raó que té el comentari de la Clara, es deixa parts importants a valorar. I, personalment, em saben greu comentaris d'aquest estil.
http://nidodlaguila.blogspot.com/
Publica un comentari a l'entrada