La Colla del Ganxet en moviment

Era divendres dia 1 d'agost del 2008. Aquest dia d'estiu ja feia temps que estava marcat al calendari com un d'especial, a Alfés sabíem que hi trobaríem als Dijous Paella, al nostre estimat (més per una que pels altres) Belda i el conjunt badabadoc i als innombrables "nanaghterss".

Doncs bé, el divendres a la tarda algú va aprofitar per dormir una estona anticipant que la nit seria llarga...i a les piscines va ser on més o menys ens vam reunir. La missió de la tarda o més aviat del vespre consistia en doblegar correctament les cartes referents al Correllengua, introduïr-les als sobres un cop escrit el destinatari, tancar el sobre (sense llepar) i repartir-les allà on tocava. La tasca va ser dura al principi perquè no sabíem massa on anàvem però un cop fet el recorregut mental tot va ser més ràpid.

Algú va anar a sopar a Borges, algú altre hi va anar a treballar i més tard ens vam trobar tots al voltant d'unes quantes taules de la terrassa de la Garrigotaverna i allí va ser on vam fer una sessió de risoteràpia on el Ramon va ser el professor. Per fer-nos riure ens va explicar una anècdota viscuda en primera persona per ell el dia abans del que estem parlant. La història anava d'un robatori que li havien fet. Era el cotxe. Uns lladres li van robar per després cometre un altre robatori a una gasolinera d'Albatàrrec. Així sona a drama però amb les aportacions fetes pel protagonista es va convertir en una comèdia ja que la història acabava amb el cotxe en mans del seu propietari real o sigui, el Ramon.

Un cop acabava la feina de la Noemí vam empendre la marxa cap a Alfés. No recordo el recorregut exacte, només sé que algú es va perdre per arribar-hi i ens trucava per preguntar-nos com podia fer-hi cap. Passada una estoneta els ganxets i ganxetes omplien sense vergonya la Plaça d'aquell poble i s'omplien sense vergonya els seus gots de begudes alcohòliques les quals van desaparèixer volant.

La nit va ser divertida, emocionant, curta i agradable i es va acabar quan vam decidir marxar. Bé, millor dit, es va acabar quan ens en vam anar a dormir. Alguns més tard a la nit i altres més aviat al matí. No donaré més detalls. Va ser una bona nit, una molt bona nit.

Era dia 2 d'agost del 2008 i el despertador va sonar, eren prop de les onze i havia d'anar a treballar. A altres els hi va sonar una mica més tard i a altres encara més tard.

El matí va passar i la tarda va arribar plena d'emocions i inquietuds per part d'una majoria de ganxets. Eren les set quan arribàvem al local de la Petjada del Secà. Un dia molt esperat pels caps de la nostra colla. L'Anna va haver d' assumir una gran responsabilitat que va dur a terme d'una manera impressionant. Ens va fer un discurs a tots els presents que ens va deixar bocabadats i la vam aplaudir amb molta força. Un cop inaugurat el local vam berenar olives, patates i fuet i vam acabar de passar un bon vespre.

Per si això era poc, a les 10 teníem cita a la terrassa del Ramon on soparíem tots plegats. Després de sopar vam passar per la terrassa de la Garrigotaverna on vam fer un beure al voltant d'una taula imaginària i tot seguit ens vam dirigir a Fulleda, un poble fet única i exclusivament pels peatons, els cotxes no passaven ni passen pels carres...tota una aventura. Vam trobar on feien el concert o ball de festa major. Era Naraina el grup que tocava però l'ambient no era l'esperat i després d'un llarg cigarret conjunt uns van anar a Rocallaura i els altres es van dirigir a altres indrets. Llavors va ser quan vam fer la bona obra del dia. Vam trucar als bombers perquè vam veure un foc desde la carretera, al costat dels molins. No sabem exactament com va acabar.

Rocallaura és un poble de 75 habitants però la gent que hi havia aquella nit era molta ja que devien saber que nosaltres passaríem per allà... doncs bé, després de dos gots caiguts sobre el meu peu dret ( un de kalimotxo i l'altre de ron) i després de ballar una mica, el cansament es va apoderar dels nostres cossos i ens vam veure obligats a abandonar la festa. Un cop a Arbeca vam anar a dormir.

Prop de les onze el despertador va tornar a sonar i llavors vaig ser concient que el meu cos estava fet pols, que el cap de setmana s'havia escapat però la sensació va ser molt bona quan em vaig adonar que havien estat dos dies intensos i aprofitats al màxim al costat dels qui sempre em fan ser feliç.