Benvolguts/des ganxets i ganxetes,
Fa temps, molt temps, que no us escric però ara potser és el millor moment.
Potser no compartiu res del que us diré però almenys m'agradaria que llegint aquestes paraules us adoneu de l'importants que sou per mi. Us adoneu de la meva felicitat quan tots junts fem que els moments més amargs de la vida es converteixin en els més dolços, quan tots junts ens divertim de la millor manera que sabem, quant tots junts treiem temps d'on sigui per poder veure'ns, quan tots junts som capaços d'organitzar caps de setmanes fantàstics a Vallclara, quan tots junts riem per qualsevol tonteria, quan tots junts ens disfrassem per passar el carnaval entre familia, quan tots junts anem a fer calçotades on sigui i en definitava quan tots, estem junts.
Ja fa uns dies que no trobo aquests moments per més que els busqui, m'adono que quan podríem fer un sopar no hi som o que quan ens podríem veure tots tenim altres coses per fer. Entenc perfectament que tots no vulguem fer el mateix uns dies o un dia en concret però també sento que no em vull perdre moments al vostre costat i crec que si tots féssim un petitíssim esforç podríem retrobar-nos més sovint. Tot això us ho dic perquè noto que estem dispersos i que poc a poc ens anem allunyant, que no tenim les mateixes ganes que teníem perquè arribi el cap de setmana i veure'ns i m'agradaria que això canviés ara mateix.
I ara, aprofitant aquest escrit tan sentimental, potser ja és hora de que us agraeixi tots aquells moments difícils que gràcies a vosaltres van ser més lleugers i vau aconseguir que em resultés més fàcil tornar a somriure.
Núria
Fa temps, molt temps, que no us escric però ara potser és el millor moment.
Potser no compartiu res del que us diré però almenys m'agradaria que llegint aquestes paraules us adoneu de l'importants que sou per mi. Us adoneu de la meva felicitat quan tots junts fem que els moments més amargs de la vida es converteixin en els més dolços, quan tots junts ens divertim de la millor manera que sabem, quant tots junts treiem temps d'on sigui per poder veure'ns, quan tots junts som capaços d'organitzar caps de setmanes fantàstics a Vallclara, quan tots junts riem per qualsevol tonteria, quan tots junts ens disfrassem per passar el carnaval entre familia, quan tots junts anem a fer calçotades on sigui i en definitava quan tots, estem junts.
Ja fa uns dies que no trobo aquests moments per més que els busqui, m'adono que quan podríem fer un sopar no hi som o que quan ens podríem veure tots tenim altres coses per fer. Entenc perfectament que tots no vulguem fer el mateix uns dies o un dia en concret però també sento que no em vull perdre moments al vostre costat i crec que si tots féssim un petitíssim esforç podríem retrobar-nos més sovint. Tot això us ho dic perquè noto que estem dispersos i que poc a poc ens anem allunyant, que no tenim les mateixes ganes que teníem perquè arribi el cap de setmana i veure'ns i m'agradaria que això canviés ara mateix.
I ara, aprofitant aquest escrit tan sentimental, potser ja és hora de que us agraeixi tots aquells moments difícils que gràcies a vosaltres van ser més lleugers i vau aconseguir que em resultés més fàcil tornar a somriure.
Núria
Entrades
